Aquest treball parteix d’un conjunt de negatius de vidre dels anys quaranta i cinquanta a Catalunya, d’autor desconegut, que em va regalar el meu bon amic Eugeni. Planteja una tensió entre passat i futur: quins desitjos continuen cremant en aquestes imatges que han travessat dècades de silencies, prohibicions i transformacions tecnològiques? Quines memòries romanen latents esperant ser revelades? Com poden les fotografies continuar articulant formes de resistència, identificació i consciència col·lectiva en una època on les imatges semblen haver perdut pes i durada?
Yo hace siglos que lo estoy
Este trabajo parte de un conjunto de negativos de vidrio de los años cuarenta y cincuenta en Catalunya, de autor desconocido, que me regaló mi buen amigo Eugeni. Plantea una tensión entre pasado y futuro: ¿qué desos continúan quemando en estas imágenes que han atravesado décadas de silencios, prohibiciones y transformaciones tencológicas? ¿Qué memorias permanecen latentes esperando ser reveladas? ¿Cómo pueden las fotografías continuar articulando formas de resistencia, identificación y conciencia colectiva en una época donde las imágenes parecen haber perdido peso y permanencia?










































