Jo fa segles que ho estic

Tragicomèdia històrica i visual en 31 mems sobre l’afartament secular de dones per viure amb els drets i llibertats d’una societat igualitària

L’obra teatral còmica Si las mujeres mandasen (1908), inclou una escena en què una dona marxa a un míting pel sufragi femení mentre el marit, indignat perquè haurà de preparar el sopar i ocupar-se dels fills, exclama: “N’estic fart!”. Ella, abans de sortir, li respon: “Jo fa segles que ho estic!”.

Jo fa segles que ho estic és la història d’una frustració reiterada de generacions de dones davant la desigualtat. Connecta les dones de l’Espanya dels anys quaranta i cinquanta amb les del 2025 a través d’un diàleg visual entre dues formes d’expressió popular de cada moment: els retrats d’estudi en blanc i negre i els mems d’internet.

El 2021, un amic em va regalar unes caixes de negatius de vidre dels anys quaranta i cinquanta trobades per atzar en un mercat. Eren imatges fràgils, deteriorades; obrir cada caixa era com desenterrar una història atrapada en una imatge latent que no sabem si mai va ser positivada.

Les models són dones molt joves, coquetament pentinades i maquillades, amb vestits luxosos que contrasten amb la precarietat que traspuen un sostenidor foradat, unes soles gastades o l’austeritat de l’estudi fotogràfic. Tal vegada s’estan guanyant uns cèntims, són artistes en promoció o només dones intentant crear una identitat somiada davant la càmera. Sigui com sigui, dones obrint aquella escletxa necessària perquè entri una mica de llum en un moment molt fosc, aquell en què la moral del nacional catolicisme de la dictadura franquista els havia arrabassat els drets socials guanyats a la República per recloure-les a la llar, a la submissió, a la humiliació.

Així com aleshores les cupletistes i les coples vehiculaven el lament col·lectiu de les dones, avui els mems són un “boca-orella” digital que propaga idees i emocions.

Aquest treball reprèn aquelles veus i estableix un pont emotiu entre generacions separades per dècades però unides per una mateixa frase i una mateixa lluita: “Jo fa segles que ho estic!”.

Yo hace siglos que lo estoy

Tragicomedia histórica y visual en 31 memes sobre el hartazgo secular de mujerers por vivir con los derechos y libertades de una sociedad igualitaria

La obra teatral cómica Si las mujeres mandasen (1908), incluye una escena en la que una mujer se marcha a un mitin por el sufragio femenino mientras el marido, indignado porque tendrá que preparar la cena y ocuparse de los hijos, exclama: “¡Estoy harto!”. Ella, antes de salir, le responde: “¡Yo hace siglos que lo estoy!”.

Yo hace siglos que lo estoy es la historia de una frustración reiterada de generaciones de mujeres frente a la desigualdad. Conecta a las mujeres de la España de los años cuarenta y cincuenta con las del 2025 a través de un diálogo visual entre dos formas de expresión popular de cada momento: los retratos de estudio en blanco y negro y los mems de internet.

En 2021, un amigo me regaló unas cajas de negativos de cristal de los años cuarenta y cincuenta encuentros por azar en un mercado. Eran imágenes frágiles, deterioradas; abrir cada caja era como desenterrar una historia atrapada en una imagen latente que no sabemos si alguna vez fue positivada.

Las modelos son mujeres muy jóvenes, coquetamente peinadas y maquilladas, con trajes lujosos que contrastan con la precariedad que rezuman un sujetador agujereado, unas suelas gastadas o la austeridad del estudio fotográfico. Tal vez se están ganando unos céntimos, son artistas en promoción o sólo mujeres intentando crear una identidad soñada frente a la cámara. Sea como fuere, mujeres abriendo esa brecha necesaria para que entre algo de luz en un momento muy oscuro, aquel en el que la moral del nacional catolicismo de la dictadura franquista les había arrebatado los derechos sociales ganados en la República para recluirlas en el hogar, en la sumisión, en la humillación.

Así como entonces las cupletistas y las coplas vehiculaban el lamento colectivo de las mujeres, hoy los mems son un boca a boca digital que propaga ideas y emociones.

Este trabajo reanuda aquellas voces y establece un puente emotivo entre generaciones separadas por décadas pero unidas por una misma frase y una misma lucha: “¡Yo hace siglos que lo estoy!”.